ArtĂ­culos - Biografias

MARIA ANA BAQUEDANO GARCIA

Els Colors del Pla de l'Estany
nĂşm.223, juliol 2018. p.54.

Filla de Francisco Baquedano i Maria García, va néixer a Terol el 26 de novembre de 1845, però de jove es va establir a Madrid juntament amb la seva família, on va conèixer el banyolí Josep Toribi de Ameller i Hisern, amb qui es va casar el 3 de setembre de 1866. Josep Toribi, poc abans del casament, li va dedicar la poesia El amor: canto, publicada aquell mateix any per la Impremta de F. Martínez García de Madrid. És tracta d’una obra escrita en «octavas reales» i dedicada «A la señorita doña Maria Ana Baquedano» i que comença amb una introducció que diu «Más no tengo que ofrecerte que este canto inspirado por el amor que te profeso; no atiendas á su escaso mérito, que solo puede disculpar la intención con que te escribo». Segueix amb una descripció de la bellesa de la primavera, de la vida i de l’amor i acaba lamentant-se per no tenir l’accent de Dante per així poder perpetuar el nom de la seva estimada.

El matrimoni encara va romandre uns anys a la capital de l'estat, tot i que en Josep Toribi ja havia començat a venir cada cop més per Banyoles, tota vegada que el 1867 havia estat nomenat per formar part del Comitè provincial de Girona (encarregat de preparar un aixecament contra el règim d’Isabel II) i més tard delegat per prendre part en els treballs del Comitè Central, en el que no va arribar a actuar degut a la seva dissolució després del fracàs de la sublevació.

El 21 de juny de 1869 va néixer a Madrid el seu primer fill: Lluís. Poc després, el mes de setembre en Josep Toribi pren part en una nova insurrecció federal a Catalunya, amb l'objectiu de derrocar el règim establert i implantar la república, motiu pel qual va ser empresonat i condemnat a mort, tot i que la intervenció del seu oncle Narcís de Ameller, va aconseguir que l'hi commutessin la pena per la de l'exili. El mes de juny de 1870 va ser amnistiat i torna a reunir-se de nou amb la seva esposa.

Establerts a Banyoles, l'11 de novembre de 1871, Maria Anna Baquedano donava a llum la seva segona filla: LlĂşcia.

El 1872, és escollida per a formar part de la Junta d’Instrucció Primària, juntament amb altres dones de famílies notables de la població. Aquesta junta s’encarregava del seguiment de les necessitats de l'escola de nenes i alguna vegada «com a obra caritativa» podien ensenyar algunes nenes.

Maria Anna es va quedar a Banyoles al costat de Josep Toribi en uns moments molt difícils. Josep Toribi, el 1872, va ser nomenat Comandant dels Voluntaris de Banyoles i també era el president del «Comitè Republicà Federal» local. Aquest mateix any esclata la Tercera Guerra Carlina. Els enfrontaments van arribar al terreny personal l'estiu d'aquell any quan els carlins varen calar foc al Mas Peraseca, on vivia la família. Això va obligar al trasllat de residència i van anar a viure a una casa que tenien a la plaça Major.

L'any següent, el 26 d'abril de 1873, Josep Toribi és nomenat Comandant d’Armes de Banyoles. La Maria Anna, en aquest moment, viurà un dels pitjors moments de la seva vida, ja que el 13 de novembre d'aquell mateix any Josep Toribi trobarà la mort al portal dels Turers, en el decurs d'un atac de les tropes carlines.

Tan bon punt va córrer la notícia de la mort d'en Josep Toribi, la Maria Anna, que estava embarassada [l'any següent, el 22 de maig, va néixer una nena a la que li varen posar per nom Maria], i els seus dos fills, en Lluís i la Llúcia, es refugiaren a l'església de Santa Maria dels Turers, fins que va venir una companyia de Girona per protegir-los i se'ls varen endur cap a Girona, on varen ser acollits pel bisbe, Constantí Bonet Zanuy, que els hostatjà dins el Palau Episcopal. Al dia següent es traslladaren a casa d'un tal Pere Grahit, on Maria Anna, que encara no havia arribat a la trentena, va caure malalta. Es donava la circumstància que aquesta casa estava a tocar de la catedral, de manera que les campanes de la Seu no la deixaven descansar i, segons testimoni del seu fill Lluís de Ameller transmès a Ignaci Rodriguez-Grahit en una entrevista que aquest li va fer l'any 1938, assabentat el bisbe manà que deixessin de tocar per tal de que es pogués restablir.

Passat uns anys, Maria Anna va tornar a contraure matrimoni amb Antoni Pons Arnau, amb qui va tenir una filla, l'Amparo, nascuda a Barcelona l'any 1881, i als que trobem vivint a la casa que tenia la família a la plaça Major de Banyoles, entre els anys 1900 i 1904.

A partir d'aquest any, la Maria Anna, viuda per segon cop, acompanyarà la seva filla petita (els altres fills, ja grans, varen restar a Banyoles), que s'havia casat amb el mestre Narcís Vasallo Domènech, en un pelegrinatge per diferents escoles a les que en Narcís era destinat. Així els trobem vivint primer a Les Escaules (Alt Empordà), i més tard a les poblacions de l'Escabellosa, Maeztu i Etxabarri-Ibiña, totes elles a la província d’Àlaba, fins que l'any 1934 retornen a Catalunya i s'estableixen a la població tarragonina de l'Arboç, on l'any 1936 morirà la Maria Anna.